Plou, Sergi.

El cel et plora.

No podria ser d´una altra manera el teu últim adéu. Però serà l´últim?

Noto que em busques. I avui remenant les caixetes, he trobat aquella foto de l’estiu banyan-te al llac.

I m´he fixat en aquella mirada.

La teva, la del dies bons.

I tot i així, puc veure les tènues ombres sota els ulls i el somriure trist i l’expressió cansada.

Ja et costava tant tot llavors…

Però… I com rèiem? Com vam cremar les nits i les hores, vivint al límit, lliures tots dos?

Plou Sergi, el cel et plora. Jo no (encara).

El funeral és a les 20 h.