Necessito fer un Mala Mare, en plan emprenyada.

I us ho explico, i ja està.

Aquest va en un altre to: PENES, CONYS I FEMINAZIS I EL FUCKING AUTOBÚS.

Sí. El fucking autobús d’aquests degenerats que es fan dir bons pares, bones persones i salvadors dels drets dels pobrets homes i dels infants, que m’han encès les neurones i em fan posar elèctrica.
Així que com a Mala Mare, la meva aportació.

Tinc dos fills. Una amb xixi i l’altre amb penis. De moment. Perquè potser algun dia canvia. Ara mateix, no ho sé, i tampoc em preocupa gaire.

El meu objectiu màxim com a Mala Mare no és que mantinguin ni la tita, ni el botonet. Apa, com us quedeu?

Ja d´entrada PAM. En la frente.

El que vull és que prenguin a respectar-se, a saber si és el que els agrada; i tenir confiança en mi per dir-me si els passa res.

Me’ls estimaré igualment. Obvi. Quina burrada, dubtar-ne tant sols ni un sol moment!!!

I independentment del que tinguin als baixos, i amb la mateixa força de si decideixen estimar a un noi o a una noia, o a tots dos per igual.

El meu objectiu vital com a Mala Mare, és que MAI pugin al maleït autobús de color taronja. Ni mental, ni físicament.

Aquest és el tema. Ni polles, ni penes, ni conys, ni vagines, ni floretes, ni cuquets, ni dones agredides per homes, qüestionats per qui no n’ha de fotre res.

A la nena, l’ensenyaré a respectar, a respectar-se, i a fer-se respectar. I al nen igual, i… que no agredeixi. Simplement.

I per liar-la un rato més, que fa molts dies que no escrivia, de vegades penso que m’agradaria que un dels dos fos trans o gay. WALA, ai, l’Albeta lo que ha dicho!!!

Sí. Ho dic perquè ho penso, i quan ho dic la penya em mira estrany.

Espereu, m’explico, ja veureu. Si tingués un fill o filla trans o gay, d’aquesta manera encara estaria més sensibilitzada, per si encara no ho estic prou, i no tindria tant el perill que la meva ment no estigués oberta, que és el que més temo del món.

No vull tenir res a veure amb els gilipolles de l’autobús. Vade retro, out of mi!!

De la gent que no heu de refiar-vos és d’aquella que no pot tolerar ni transigir. No dels que criden, o us porten la contrària… Ni dels que creieu que són DIFERENTS.

Les Males Mares i els Mals Pares, el que hem de fer és estimar i educar als nostres fills sobre això. Punt.

I ara tenim l’obligació de seure’ls a la taula, i ensenyar-los la foto de l’autobús dels pebrots. I que llegeixin què hi posa, i fer debat amb ells després.

I amb la cara ben alta, dir-los que el dia que ens assabentem que se’n riuen, jutgen o no acullen una persona perquè estima o se sent diferent, ens farà molta vergonya, i veurem que no els haurem educat prou bé. (Jo afegeixo en aquesta part, que els cauran llamps i trons i es trencaran els murs de les cases sobre els seus caps, amb dimonis i bruixots que els perseguiran fins a la mort, però això, és opcional).

I com a Mala Mare em toca treure les ungles i ensenyar les dents a tots aquells que creieu que TOT el que els passa als que no són «com ells», és per vici, o per malaltia o per maldat, o per que els han manipulat o per culpa de les feministes.

Són persones i ja està! S’ engendren, els robots?

I us ho dic: No us acosteu a mi. No us acosteu als meus fills.

Els previndré contra la gent com vosaltres; que no es refiïn dels que diuen que tot és pecat.

Alerta, que a sota les estores tenen ànimes abusades d’infants que encara estan acallant.

Espavileu! I parleu amb els vostres fills i filles en lloc de quedar-vos pillats en frases buides i laments.

Ja ho vaig dir, però em reitero: si aquest fos un país normal, no hi hauria ni una sola gota de gasolina que fes circular el maleït autobús. I punt.

I tindríem altres debats. Molt més interessants.

Així que Mala Mare al ataque, que sapigueu que els meus fills s’estan entrenat amb el tema feminisme, LGTBI i tal.

Val tenen una mica d’embolic;  i qui no? Però anem aprenent des del respecte. Si tinc jo dubtes i contradiccions amb tant de temes als 41 anys…!