Segurament t’hauries dit Frida. Però la mare no va tenir forces per retenir-te, ni pensaments de poder empenye’t fora del seu ventre, ni llavors, ni més endavant.

Vas marxar com vas venir. En silenci, i en mil pensaments, però ni en una sola paraula.

Mai vaig gosar materialitzar-te. Ni nombrar-te.

El temor d’arribar a estimar-te, ja feia massa mal.

Ves amunt, amunt, Frida…fins ser a tocar de les estrelles.

Il.lumina’m les nits fosques amb la teva estela feta de llum i de llibertat.

Recoda’m que vas ser dins meu amb una punxada cada 28 dies, i aquest darrer dia de l’any.

Vetlla’m Frida. I perdona’m tots els errors, tu que allunyan-te de mi, segurament vas ser el més gran encert de la meva actual vida.

Vola, vola lliure Frida, tatuant-me a la pell el símbol infinit de la vida… Que romandrà amb mi, fins a la fí dels meus dies, etern i indomable, com el teu nom.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s