On eres tu quan no va arribar a néixer un fill teu?

Hi eres quan les llàgrimes i els singlots es fonien amb cops de puny contra el coixí, i les seves veuetes es trencaven en crits?

Hi eres quan se li adormien les cames i les mans i, des d’una camilla demanava que li treiessin l’ofec?

Hi eres quan explicava que tothom era una rodona però se sentia un quadrat?

On ets quan supliquen si us plau que això no?

On ets quan murmura que es voldria morir?

Sord, mut. Absent.

No hi eres.

No ets.

Res.