Ja no sé escriure.

Anoto el que no sé dir en paraules per veure si així agafa sentit.

Jo voldria parlar de la buidor.

De l’estafa.

De l’espera. L’espera eterna.

Del conhort de saber que som milers d’ànimes perdudes, isolades.

Com un xut de pilota esbiaixat. Sense objectiu.

Sense rival, en un camp cec, sec, desert.

Un abisme en la fondària dels ulls.

Un salt ofegat.

Un crit al buit.

Una esfera imperfecta.

Un quadrat sense escaires, un triangle sense vèrtex.

Una circumval.lació sense rumb.

Un ofec esmorteït, pobre d’esma

Així soc jo. Així soc.

En xoc etern.

Un saldo obcecat a no revendre’s.