Deixa la porta entreoberta, que no vull fer-te soroll.

Vindré descalça.
Just quan t´adormis amb les galtes enceses de sol i de vida, i se’t despentinin els cabells amb la remor del mar.

No caldrà que expliquis res; jo t’esbrino la mirada, i ho endolcim amb vi calent.
No tanquis la porta aquesta vesprada,

Ja sabràs que seré jo.