Aquesta era una de les històries més velles del món, fins que també va ser la meva. I llavors per mi fou nova.

 La mare sempre va ser una dona eixuta, d’ençà que tinc ús de raó. Mai va tenir-nos massa estima, però a poc a poc vaig anar acostumant-me a la seva indiferència, i em compensava una sola mirada del pare, per fer-me sentir la nena més afortunada del món.

A manca de cançons de bressol a les nits quan m’allitava, em vaig anar criant abraçada a un pit molt més pelut, i creixent dalt d’unes espatlles enlloc que entre els seus braços; tenint per joguines en comptes de nines, caixes plenes d’eines del garatge; que es convertien en un món infinit i màgic de personatges i jocs; mentre la mare seia al sofà veient passar els dies i les hores, amb una indiferència malaltissa, que l’alimentava ella i ens intoxicava a tots, constant i mecànica, i completament buida d’amor.

M´adonava que era humana quan la sentia plorar a la dutxa, o si se li escapava una rialla, mirant pel·lícules d’humor.

Llavors jo m’hi acostava esperançada, perquè em feia feliç de sentir-la, i m’asseia a la seva falda somrient i buscant la seva calor, amb una il·lusió ingènua i innocent, i posant-li la meva millor cara, perquè jo també estava contenta com ella, i volia que riguéssim aquest cop, juntes de nou.

Mai no s’hi fixava.

Ni em veia, ni em mirava, ni hi tenia cap interès; i al cap d’ una estona, el meu somriure es desdibuixava i em deixava la cara encarcarada; i ella s’encenia una cigarreta, i em semblava més càlid el fum que exhalava, que un sol segon de la seva atenció.

El pare s’ho mirava i no deia res.

De vegades ell també s’hi acostava i intentava abraçar-la, però ella el rebutjava suaument.

Mai he vist una tristesa tan blava, reflectida en els ulls de ningú.

Llavors el pare, amb el cap cot, s’asseia amb mi i m’acaronava; i jo sense entendre-ho gaire (però comprenent-ho alhora tot), recolzava el meu cap entre els seus braços, i em mirava la mare, esperançada; i li suplicava que li fes un petó al papa, i a ella li brillaven les galtes de tantes llàgrimes que li rodolaven, i mentre s’allunyava de nosaltres, anava fent amb el cap que NO.

La mare no ens estimava.

Ho intentava, però no era prou.

Els seus somnis d’adolescent es van veure estroncats una nit de revetlla ajaguda en un paller, amb el fill del mecànic del poble, a on pujava tots els estius.

Jo tinc els cabells grocs, perquè em van concebre entre la palla; i els ulls brillants i obscurs, perquè era una nit sense lluna, ni estrelles al firmament.

El pare em deia que vaig venir al món per donar llum a la seva vida, però la de la mare, sé que la vaig apagar del tot.

Sóc una filla no desitjada i duta en el ventre, durant 9 mesos, que per mi foren d’hivern.

I el pare em compensava una infància sense princeses, però amb guerres d’escuma de sabó netejant el seu cotxe, i carreres de carros al supermercat.

Ara m’adono que vaig ser molt afortunada per ser com sóc i que és gràcies al pare; però de petita no vaig deixar d’anhelar la mare ni un sol segon; i tinc de mi mateixa la imatge d’una nena amb el cabell tallat ben curt, asseguda al banc de l’escola, intentant estirar la samarreta, perquè semblés que duia vestit.

I aquesta és la història més vella del món…I fins fa uns anys, per mi també la més trista.

Perquè es va convertir en la meva, sense jo voler-ho ni tampoc poder dir que no, una nit fosca de festa major, i a mi em tocava assumir-la. Però un bon dia vaig decidir que no, i que anava a reinventar-la.

El pare mai va entendre perquè em vaig tenyir els cabells. La mare si ho va comprendre.

Enyoraven el meu color, però jo vaig reivindicar-me escollint un color més dolç.

 I ja no em dol imaginar-me a la mare, a la seva nova casa, acariciant un floc de cabells de color palla, que fou l´única cosa, que es va endur de tots dos.

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s